Calçotada en una casa rural
Et donem 3 consells per organitzar la teva calçotada en una casa rural a Barcelona, Girona, Tarragona o a Lleida.
Què és el calçot?
Els calçots o ceballots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.
Sobre l'origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle xix, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle xx ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
Com cuinar-los?
Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. Tot seguit, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva (per exemple a la barbacoa), tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula.
El menú de la calçotada
El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.
Els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa. D'uns anys ençà, sobretot als restaurants, és costum de posar-se un pitet per a evitar de tacar-se la roba, però tradicionalment aquesta peça de roba no es feia servir. La temporada central és als mesos de febrer i març, per bé que des de principi d'hivern es comencen a menjar calçots.
